Michael de GTA 5 al divan: "A vegades estic bé, i a vegades sóc un maleït maníac"
Les sessions de teràpia de Michael De Santa amb el Dr. Friedlander són una de les joies narratives més ignorades de Rockstar
Michael De Santa arriba al divan del Dr. Isiah Friedlander amb el mateix perfil que a un cop bancari: sense cita, sense remordiment aparent i amb la sensació que el temps se li acaba. En la seva primera sessió ja ho deixa clar: "Vaig robar bancs, vaig gestionar negocis il·legals, vaig moure droga, i he arribat fins aquí. Tinc una casa enorme, un fill inútil i estic atrapat parlant amb tu perquè a ningú més no li importa una merda". No hi ha autocrítica. Hi ha inventari.
"Sóc dues persones diferents i no m'agrada cap de les dues"
El que Rockstar va construir amb aquestes sessions no és un simple recurs de worldbuilding. És la columna vertebral psicològica de tota la història de GTA 5. A través d'una sèrie de visites, trucades i fins i tot una sessió de parella amb Amanda, el joc desplega el deteriorament —i les espurnes de lucidesa— d'un personatge que sap exactament què és, però és incapaç de deixar de ser-ho.
"A vegades estic bé, Doc, i a vegades sóc un maleït maníac", li confessa Michael en una de les sessions més crues. "Són com dues persones diferents i no m'agrada cap de les dues." El mateix Friedlander, lluny d'oferir consol, li respon sense parpellejar: "La personalitat dividida és el menor dels teus problemes. Estàs completament desequilibrat."
El terapeuta que factura més que escolta
El Dr. Friedlander és, en si mateix, una sàtira esmolada de la indústria de la salut mental privada estatunidenca. Cada sessió acaba igual: amb una pujada de preu. Primer les visites sense cita són més cares. Després les sessions telefòniques. Tot seguit les presencials. Finalment, la teràpia de parella costa "el doble al quadrat, per descomptat". Quan l'assegurança de Michael s'esgota, el doctor li demana que pagui en efectiu sense més rubor.
La gota que fa vessar el got arriba quan Friedlander anuncia que abandona la professió per participar en un programa de televisió, advertint que "no usarà noms reals" quan parli dels seus pacients. Michael, que ha abocat els seus traumes més profunds en aquell despatx durant anys, acaba perseguint-lo pels carrers de Los Santos.
Trevor, el FIB i una família que torna a casa
Les sessions funcionen també com a diari de missions. A través d'elles es rastreja en temps real com la vida de Michael es desfà i es recompon: la reaparició de Trevor Phillips, a qui donava per mort; la pressió de l'agent corrupte del FIB; l'intent fallit amb els psicofàrmacs ("m'orinava a sobre, plorava, udolava a les nits, ni parlar-ne"); i el retorn eventual d'Amanda i els fills a la llar familiar a Rockford Hills.
"Trevor encara em vol menjar el fetge, però ens avenim perquè estem treballant junts en un cop", li explica a Friedlander amb la mateixa naturalitat amb què un altre home diria que el seu cunyat li cau malament a les reunions de Nadal.
Un diagnòstic que Rockstar mai no tanca del tot
El més interessant de l'arc terapèutic de Michael no és el que el joc resol, sinó el que deliberadament deixa obert. Friedlander barreja diagnòstics —"potser ets una combinació infreqüent de sociòpata i psicòpata diluït, o simplement un cadell feble deslletat massa aviat per una mare furiosa"— sense comprometre's mai amb cap. Michael ho rebutja tot amb la mateixa coartada: "Només sóc un paio gras i acabat que no va poder assumir que la seva carrera de futbol a l'institut no va sortir com esperava."
Que un videojoc construís el 2013 un personatge capaç de preguntar en veu alta "sóc un psicòpata que gaudeix del sofriment o un sociòpata a qui les normes li importen una merda?" continua sent un dels exercicis d'escriptura més arriscats de la història del mitjà. L'última vegada que Michael va trepitjar aquell divan, el doctor ja tenia el contracte de televisió signat. La pregunta de si algú l'escoltarà de veritat algun cop queda, com tantes coses a Los Santos, sense resposta.
